Home

    Noticias de Barcelona en tu móvil

    ¿Eres nuevo en Barcelona?


    Este portal intenta ayudarte a conocer la cultura catalana para que te sea menos difícil encontrar empleo, te dejamos algunos consejos a continuación:


    1. Asiste a un centro cívico para inscribirte a un curso básico de catalán, en muchos sitios es indispensable conocer el idioma y estos cursos son gratuitos (además que conocerás a gente de diferentes sitios de España y el mundo).
    2. Apúntate al SOC con previa cita y lleva tu CV, es muy importante tener el DNI o NIE.
    3. Acude a Barcelona Activa para capacitación e información de emprendimiento

    Estos consejos son básicos, así como realizar cuanto antes el empadronamiento con apoyo de tu casero.


    Bar el Roure

    ***Si existeix un bar emblemàtic de la Vila de Gràcia... ... aquest és el Roure.Tot un clàssic que amb orgull i gràcia (mai mes ben dit) ha sabut conservar aquell ambient familiar dels bars antics de barri de tapes i menjars casolans de tota la vida que tant es troben a faltar avui dia.El Roure funciona des de l'any 1889 i està situat a la Placeta de Sant Miquel (Lluis Antunez n.7), una modesta i tranquil·la plaça on es coneix que antigament va allotjar un dels cementiris de la vila de Gràcia i que ara mateix llueix una de les moltes fonts de canaletes existents de la ciutat... i del mes enllà.Google maps, Roure a esquenesMostra un mapa més gran"Bar el Roble" senyala el seu rètol tot i que ningú el coneix aixi.El Roure sempre és i serà Roure i no li cal cap llei de normalització.Tot plegat 121 anys d'història, moltes 'mogudes' Barcelonines i de tota mena s'han d'haver viscut dins les parets aquest mític local que demés de bar ha estat i és seu social de diferents entitats culturals i esportives de Gràcia. Tot un supervivent que mereix gran respecte.El Roure es un bar suficientment gran, ample, d'aquells de barra clàssica de fusta i mes de 20 taules.Un gran assortiment de tapes i plats casolans a disposició són servits pels seus atents i experts cambrers... uns cambrers d'aquells que no es fan gens d'esperar, que atenen comandes a bon ritme i excel·lent tracte al client.·Unes anxovetes i unes braves...acompanyat de bona gent i bon ambient......tot un luxe de vermutet!... ...i 100% Gracienc...... llarga vida al Roure!....i tant!***

    Leer más: Barcelona Antiga - LLocs, Costums i Tradicions

    Moda platja 1925

    .Autor de la foto: Alejandro Merletti (1860-1943) Ubicació: Els banys de Sant Sebastià de la Barceloneta Data: 1925 Bany del 1925, moda andrògina a la platja, homes i dones llueixen el mateix vestuari ...heus ací la mostra amb aquesta foto de l'any 1925... i ulll amb el personatge que mostra pitram a primera línia...! L'Autor: Alejandro Merletti ...qui era ?Jove periodista i fotogràf italià que com molts d'altres va arribar, de més enllà de les nostres fronteres per a deixar-nos com a testimoni, algunes de les millors imatges antigues existents del nostre paisatge. Un cop més un estranger que ens ha aportat documentació gràfica i històrica molt important de la nostra ciutat... i no serà l'últim.Entre d'altres imatges històriques que la seva retina va capturar; El procés a Ferrer Guardia, condemnat a mort per un tribunal militar que ja havia dictat veredicte molt abans que el procés comencés. Tot plegat un procediment que van durar tan sols un dia del 1909.Consell De Guerra Contra Ferrer Guardia 1909Un altre foto d'en Alejandro Merletti, temps després: Alcalá Zamora i Francesc Maciá. Lloc on va viure: carrer Tapioles, cantonada Magallanes....així ho diu una placa en la façana d'un edifici,que ara és una casa trista més.Més info (antiga) (ABC, 23-01-69):Més info (recent):Merletti, el fotógrafo del medio siglo barcelonés.Alejandro Merletti... l'home dels caramels... tot un personatge... un nom i una via més a investigar i/o a descobrir... si vols, clar..

    Leer más: Barcelona Antiga - LLocs, Costums i Tradicions

    El alegre Paralelo (1964)

    .Dirigit per : Enric Ripoll Freixes, Josep Maria Ramon Any : 1964Format: B/N, 16mm. V.O. en castellà.Duració : 32 min.Sinopsi: Documental sobre el Paral·lel i els seus voltants com a lloc de diversió de gent senzilla i treballadora.ENRIC RIPOLL I FREIXES (Balaguer 05.04.1928 - Barcelona 21.10.1992). Crític, assagista (últim llibre: -100 películas sobre la guerra civil española- (1992), cineclubista i director de la revista"Lumière" (1962-1973). Va dirigir un únic film, el documental 'El alegre Paralelo' (1963-1964, 16 mm), avui una peça impagable, realitzat amb la col·laboració tècnica (fotografia i muntatge) de JOSEP MARIA RAMON I MORERA (Tàrrega 28.02.1928). Aquest, tècnic en màrqueting i fotògraf afeccionat, participa igualment en el rodatge de cintes amateurs de Joan Capdevila i Frederic Ferrando (1959-1961).Un altre 'retrospecter', realitzat des d'un punt de vista independent i amateur, on podem reviure com era tot aquell popular espai i els seus voltants cap als anys '60. Tot un ambient que anava canviant en els seus usos, segons els moments del dia i els seus ocupants, incloent la prostitució, la vida nocturna i tot el que l'envolta.Un valent documental fet des d'un punt de vista lliure i més enllà del que estava permès mostrar en aquells temps.  .

    Leer más: Barcelona Antiga - LLocs, Costums i Tradicions

    Gran de Gràcia (1910-2010)

    .Gran de Gràcia, cent anys enrere... i avui.Gran de Gràcia (1910-2010).Foto comparativa... emulant al master en aquestes arts:"Fotosdebarcelona.com",Escenari: carrer Gran de Gràcia (des d'avall),... retrats dels anys 1910 i 2010.Conclusions:1.) ... no sé fer-ho tant be com ells.2.) ... les òptiques de les càmeres digitals, d'avui dia, son pitjors que les pioneres de finals/principi de segle XX.3.) ... d'ençà aquell antic panorama,... poc ha variat tot...... o potser si,... ja me n'adono,... que tan sols... ....

    Leer más: Barcelona Antiga - LLocs, Costums i Tradicions

    Aspectes i personatges de Barcelona. (1964)

    ·Dirigit per : Carles Barba Any : 1964(Muntatge: 1975)Duració : 25 min.Sinopsi : Àcida crónica de la vida barcelonina dels anys 60.Carles Barba i Masagué (Terrassa, 21-03-1923)El seu cinema constitueix un autèntic documental de l’època franquista. Anava d’un extrem a l’altre de Barcelona. Tenia el mateix interès per retratar la societat burgesa que freqüentava el Club de Polo, a la part alta de la Diagonal, que el retrat de les condicions de vida dels immigrants de Can Tunis, on per cert, s’hi va fer acompanyar per Francesc Candel, l’autor de “Els altres catalans”. A ell li va importar sempre reflectir les diferències de classe social, entre aquella gent que les passava tan negres i aquells altres que anaven per la vida carregats de medalles.Un autèntic "retrospecter", gravat des d'un punt de vista lliure i independent, totalment subjectiu i molt refrescant, d'aquella Barcelona dels '60 (64) i els seus diversos personatges del moment.Ironia amb bon humor, un bon repàs mostrat en alta qualitat d'imatge a tot color i un so molt decent... idoni per a fer un petit viatge en el temps i recuperar algunes sensacions oblidades... almenys una estoneta. Aquesta joia també es pot baixar sencera del "ruc" des d'aqui:(Elink) Aspectes i personatges de Barcelona.avi

    Leer más: Barcelona Antiga - LLocs, Costums i Tradicions

    Seqüència - Grans Magatzems 'El Águila'

    L'any 1925 es van obrir a la plaça de la Universitatels grans magatzems El Águila.Los almacenes El Aguila, de Julio Muñoz Ramonet, ocuparon las instalaciones en un edificio ya existente en la plaza de la Universitat. De su fachada resaltaba una espectacular águila que coronaba el edificio.Anys '60Julio Muñoz Ramonet, propietario de almacenes El Aguila, fue el rey del estraperlo en la famélica Barcelona de postguerra.Tot un imperi,d'una nissaga de poder, aprofitada i agraïda del règim franquista...... va acabar arrasat per les flames undissabte sis de juny de 1981 ... ... vaig veure com cremava...... trist espectacle que va calar fort a tothom.+Actualment un edifici mes, fet de plafons prefabricatsi sense cap personalitat, ocupa el seu bell lloc.

    Leer más: Barcelona Antiga - LLocs, Costums i Tradicions

    Les dames del Xino

    Cap a inicis dels '80 - del segle passat ;-) - vaig freqüentar molt, sobretot de nit, la part baixa de La Rambla... Plaça Reial, Escudellers i tots els carrers del voltant, en aquells 80's, foren per a mi com fou aquell mític i bohèmic Paral·lel que varen conèixer els nostres pares/avis en els seus magnífics temps de glòria i que sempre ens han recordat amb tanta enyorança.Uns quants "garitos" ben repartits que formaven un únic cel... tot i que aquell cel que jo vaig conèixer tenía un esplendor bastant "lumpen"... encara.Eren temps de moguda "underground" a barna... just quan es va fer popular la frase "anar de marxa".Plànol de la Barcelona dels 70 amb els llocs, bars i places més significatius.Publicat originalment al llibre :Onliyú – Memorias del underground barcelonés (2005)Recordeu llocs?Uns dels records visuals que tinc d'aquella turbulenta època son aquelles misterioses "dones de la vida" que cada tarda/vespre apareixien per la part baixa de La Rambla, des del Beristain (actual-ment McDonald's) fins al cap d'avall, quasi cap a Colom.Beristain S.A.(Rambla/Ferran) (1982) Apareixien com els vampirs, just al despuntar del crepuscle i cadascuna s'acollia a les ombres del seu prefixat portal... pobre d'aquella que l'usurpava!. Quasi totes elles eren bastant (o molt) veteranes, almenys així m'ho semblaven. Totes elles és lluïen enfaixades, molt "maquejades" i amb unes apretades sabates de talons d'agulla de les quals rebotien, com podien, totes les carns dels seus oprimits peus... maquillades quasi com mòmies i amb un "look" dels '50 tot i que ja érem en els '80... alguna feia fins i tot por, encara que... realment totes elles donaven molt respecte.El repicar dels talons que va anar desgastant i fent forats en el marbre dels antics portals (tal i com és diu en la vella llegenda urbana -veure vídeo-) més que com a reclam, crec que fou causat per avorriment i per pur instint nerviòs que deurien patir aquestes dames del Xino (també anomenat per aquells temps "Distrito V") mentre esperaven que caigués algun sòrdid "manso".Poc "talonejaven" per a cridar l'atenció de nous clients... a elles ja se les veia prou i des-de lluny, sols s'insinuaven als homes que ja sabien que buscaven "rollo". Cal afegir-hi el fred, el vent i la pluja que deurien suportar quant feia mal temps... encara que sempre els hi quedava algun lloc, com el proper i ja desaparegut "Coco Burguer" (Rambla nº54, un dels primers fast-foods de bcn, pre-Mc-Donald's), on podien re-postar o refugiar-se almenys durant algun instant.Aquelles dones controlaven tot i molt el que hi havia allà... coneixien molt bé tot l'escenari, a tots els personatges de la zona i tenien la seva (sòrdida) clientela.Cadascuna tenia el seu portal que defensava com la porta del castell, nit rere nit, apareixent i desapareixent mentre empassaven les seves penúries.Entre elles és coneixien prou, es comunicaven, xerraven discretament o s'avisaven de "mogudes xungues" i sobre tot lluitaven pel seu espai de treball. Si calia -totes unides- fotien fora a les noves i més joves rivals que apareixien per aquells foscos portals buscant-se la vida per sexe (normalment yonkies més joves i molt mes gastades que buscaven diners per la dosis).Alguna baralla vaig veure... i en la lluita, les veteranes sempre barallaven fent pinya......eren dones fortes i tenien la seva mala hòstia, cosa que acollonia a qualsevol desgraciat.Apart d'això també m'ha quedat gravada en memòria la decrèpita i al mateix temps forta estampa del que fou carrer de Sant Ramon per aquells 80's. Un carrer força concorregut, plé de gent a tot hora, refugi de carteristes i derrotats de la vida....l'anarquia pura i dura. Feia molt respecte passar-hi de dia i encara més (POR) de nit... tot i així jo sentia una mena d'estranya atracció per tot aquell obscur bullici, putrefacte i al mateix temps carismàtic amb tot el seu fortor a pixums i "zotal" que transpirava tot el carrer. Zotal i el seu desagradable (o no) olor que el nostre olfacte potser ja ha oblidat, un potent producte desinfectant, bàsic en tots aquells indrets.Amb el carrer Robadors em passava el mateix... fins i tot més "acolloniment". Les dones de Robadors eren molt mes "salvatges", aquestes esperaven senta-des en el seu tamboret del "puticlub" i des de dins assetjaven a tota cuca vivent que creuava pel seu carrer, fins i tot fent avergonyir a tot passerell que com jo s'atrevia a endinsar-se per aquells indrets cercant altre mena de distraccions. El "Xino" tenia el seu encant, calia tastar-lo per a conèixer-lo be i els que no s'atrevien a enfonsar-se per aquell "sub-mon" es perdien una part important i molt vital de l'autèntica Barcelona ....un episodi més de l'història (si vols fosca) de la nostra ciutat.Ningú com en Joan Colom i Altemir (Barcelona, 1921) ha sabut captar tot aquell ambient amb unes ja mítiques fotografies, realitzades clandestina-ment i amb tota espontaneïtat (...més d'una denúncia d'algun client furtiu va patir). (LLegir més de Joan Colom)Sense mirar pel visor, amb una càmera semi oculta a la mà, disparava per sota de la cintura captant tota aquella realitat quotidiana del barri Xino cap a finals dels anys 50 / començaments dels 60.Tot un testimoni històric d'aquells desapareguts escenaris...del segle passat :-). La millor foto, per ami, i mostrada en qualitat "HD"... feu click.Les fotos que he mostrat en aquest post son fetes pel mestre:Joan Colom.

    Leer más: Barcelona Antiga - LLocs, Costums i Tradicions

    CERDÀ, UN VISIONARI MALEÏT

    Documental emès per TV3 el dijous 28 de gener de 2010, en el programa "Sense Ficció" dirigit i presentat per en Joan Salvat.De la mà del cronista Lluís Permanyer coneixerem les petjades del passat que encara sobreviuen a la Barcelona dels nostres dies.Dossier de premsa del documental.Un bon repàs històric explicat per un mestre , finament realitzat i molt ben documentat amb un seguit d'imatges i gràfics de gran qualitat suprema.100% recomanat des d'aquí. No us el perdeu!(Duració 52:22)Entrevista a la realitzadora Eva Martínez Corcuera on explica com es va plantejar aquest documental.Tot i que a mi em tira més lo Rovirenc , reivindico, com bé proposa en Permanyer, que a BCN tindria que existir un digne monument cèntric dedicat a en Cerdà... i també, de pas, animo a totes aquelles ànimes perdudes i entenimentades de la gran xarxa.... i de la ciutat, que s'animin i per-fí és faci una bona i merescuda entrada a la Wiki (o Viqui) dedicada al nostre cronista Lluís Permanyer.

    Leer más: Barcelona Antiga - LLocs, Costums i Tradicions

    80 anys de semàfors.

    Una barreja de sentiments d'amor i odi desperten aquests coneguts aparells que mai dormen i configuren part del mobiliari urbà. Estem tant acostumats de veure'ls i també patir-los que gairebé son com un acte reflex mes de la nostre rutina quotidiana.Mostra un mapa més granEl primer semàfor de Barcelona es va col·locar a l’encreuament dels carrers Balmes i Provença el dia 1 d'agost de l'any 1929 aprofitant l’Exposició Universal del 29.Un primitiu aparell de rellotgeria, al qual cada dia s’havia de donar corda i que es posava en verd quan un vehicle trepitjava una franja de goma que creuava el carrer.Tot plegat 80 anys fins a arribar als temps d'avui, va ser un procés lent i una implantació molt pausada.Cruïlla Balmes-Pelai anys 30"Això no té cap futur" deien els recelosos barcelonins per aquells temps i encara fins a anys 50's o 60's i ja amb una potent circulació cada cop mes creixent no s'en podien veure gaires a molts punts conflictius de la ciutat.La Rambla vista des-de Colom anys 40.Els temps canvien i la tècnica ha millorat molt, actualment existeixen uns 34.000 semàfors repartits per tota la ciutat i ben aviat anirem veient com tots els semàfors que coneixem aniran modificant el seu disseny.Els nous seguiran sent grocs però perdran la visera, seran plans i canviaran d'aparença, molt mes moderna però també molt mes freda i trista a la vista.El seu llum serà format de varis punts lluminosos de leds, un sistema molt més potent, eficaç, net i segur que l'actual bombeta que demès estalviarà energia. Tot i que ja fa temps que existeixen semàfors de leds -s'en poden veure a bastants punts de la ciutat- els nous seran més "intel·ligents" i tindran més prestacions tecnològiques. Els armaris reguladors de trànsit portaran receptor Wi-Fi, cablejat de fibra òptica, incorporaran altaveus per in vidents que és podran activar mitjançant comandament a distància, tindran plaques fotovoltaiques i una bateria que permetera segueixin funcionant ininterrompuda-ment en casos de tall de fluid elèctric evitant així el caos circulatori en temps de tempesta com sol passar sovintment.El 35% dels semàfors existents de la ciutat ja tenen més de 10 anys, i alguns arriben als 25 o 30 anys d'antiguitat. Encara podem contemplar un d'aquells antics semàfors dels anys 1940 conservat simbòlicament a la cruïlla del carrer Comte d'Urgell amb Londres, i Buenos Aires.

    Leer más: Barcelona Antiga - LLocs, Costums i Tradicions

    Llambordes

    S'ha parlat molt dels típics panots de Barcelona i bastant menys de les seves clàssiques llambordes.Queda clar que l'asfalt ha guanyat i les llambordes ja son fora de la visió quotidiana. Poc a poc han anat desapareixent de la nostre vista tots aquells antics carrers "adoquinats" amb bonys i bastant perillosos per a la circulació vial... sobretot pels vehicles de dues rodes.Recordo la Plaça del Sortidor, quan la plaça era rodona i molt mes bonica que ara... circulava amb la meva Vespa i tenia que afluixar la marxa doncs aquells potents pedrols de terra feien que saltès del seient com un ninot sense cap control.El mateix em passava en el Paral.lel... pitjor encara, aquelles llambordes eren acompanyades d'un seguit d'antigues vies de tramvia entre les quals posar-hi la roda era sinònim de caure directament a terra, fotre's el gran ostiòt i sortir-ne mes o menys si tenies la sort que no venia ningú darrera teu. Barricada al barri de Gràcia, Setmana Tragica.Antigament, quan sorgia algun merder seriós, les llambordes eren les primeres en saltar dels carrers de Barcelona. Molt servei varen fer aquelles dures pedres, molts barcelonins van lluitar darrere aquells pedrots amuntonats arrencats de terra... i molts mes hi van perdre la vida. Assalt a la Caserna dels Veterans. La Actualidad, 26 de juliol de 1910.Hi ha qui diu que "sota les llambordes es pot trobar la llibertat" ...no m'estranya... pedra dura! ...un material que cada cop costa més de trobar en la nostra ciutat de quitrà, formigó i plafons pre-fabricats... i si no busqueu al vostre voltant un objecte tant resistent com aquelles llambordes... no n'hi ha. (n'has vist?) Barricades aixecades a diferents barris durant els dies de la setmana tràgicaPocs carrers amb llambordes resten a Barcelona, tot i així jo n'he trobat un i no sé quants mes en poden quedar... molt poquets de ben segur. Per això quan vaig veure aquest solitari carrer, la vista se'm va anar directa cap al terra tot i que cercava un altre indret amagat per les façanes d'aquella zona vaig trobar-me amb unes gratificants i ara menyspreades llambordes que, sense amagar-se, encara mostraven amb tot l'orgull el pas del temps a la vista de tothom.Seguiu el carrer i el primer a má dreta tambéMostra un mapa més granAquests carrers son els que envolten l'antic mercat del Born, un espai que ara mateix és en estat d'abandonament, del qual els veïns n'estan farts com es natural. Un lloc mes que ara per ara roman mort... desprès de tantes falses promeses dels caps pensants.Carrer de la Fusina Carrer Comercial.Primer volien fer-hi una Biblioteca, desprès un museu amb totes les runes i ara que?...no entenc res....definitivament crec que la historia de Barcelona els hi importa una merda a tots aquests vividors que votem cop darrera cop (Jo No)... No tinc paraules per aquest darrer batlle que estem suportant, ha demostrat clarament que no és hereu de res del que cap Barceloní estimi.El que mes em va cridar l'atenció: L'estat de les obres de les runes trobades de la antiga Barcelona dins del recinte del mercat del Born. Ara completament tapades per una capa de terra o formigó. Ningú n'ha parlat més del tema, però jo ho vaig veure així i aquí sota mostro la foto-testimoni (amplieu la imatge). Born Actual Fa un parell d'anys vaig poder veure (estaven a la vista de tothom) aquestes runes trobades de l'antiga Barcelona. És podien veure suficient-ment be des-de fora les reixes, tot i que l'estat lamentable de l'entorn ja és feia notar.Crec que quan en alguna obra troben alguna cosa antiga, els hi fa nosa... mes val tapar-ho ràpidament, no fos cas que enredereixin les obres ... i si no ja ho farà el mateix constructor per no perdre una bona pasta.Conclusions: Esperem veure que és trobaran sota el mercat de Sant Antoni ... segurament ho disimularán ben ràpidament per no fer cap rebombori. Allà assota s'hi han de trobar moltes "mogudes" de les quals ben segur mai no ens assabentarem ningú.Exemple: No fa gaire temps varen sortir uns quants esquelets surant per les pluges sota el terra de les obres en la plaça Lesseps... no van poguer amagar-ho i la noticia va sortir a la llum publica... després mai mes s'ha parlat d'aquells esquelets que és varen trobar...ho investiguen? ...de quina edat provenen? ...perquè estaven enterrats allà?...és pensen que a ningú li importa... a mi si, collons!!!PD: si sou de Barcelona i us agrada conèixer la història de la nostre ciutat, desconfieu de tot el que surt i olora als que "manen" i "mamen" de nosaltres... d'alguna manera ens volen estafar! ...sort que encara que ells no ho entenguin sempre quedará gravada i amb molta mes força la nostra memòria col·lectiva que és la que realment existeix i val... pobres imbècils...potser ens faran falta més llambordes.

    Leer más: Barcelona Antiga - LLocs, Costums i Tradicions

    Cine Spring (1911-1985)

    El Cine Spring situat al passeig de la Bonanova, 103, va ser construït el 1911 per Joaquím Font i Pedrosa.Amb una capacitat per a 770 persones, en el seu inici reunia el bo i millor de la societat benestant dels barris alts de la ciutat i aplegava, en el seu interior poc glamurós i lluny del que podia ser una sala cinematogràfica, l’elegància i bellesa de les famílies adinerades. L’antic cinema Spring, entre els anys 1911-1920.Derruït el 1985 per a edificar habitatges.Durant els anys vint, va ser objecte d’una important reforma que el va dotar de 1.250 butaques. Acabada la Guerra Civil i seguint la normativa dels vencedors, va perdre el seu nom pel de Murillo, en homenatge al pintor de Sevilla. Al cap del temps va recuperar el seu nom inicial. Dins de la línia de programació, la sala només projectava pel·lícules els dijous, dissabtes i diumenges.A mitjan anys setanta els propietaris, tot cercant una solució per sortir de la crisi, van canviar l’orientació del cinema, el van convertir en Cinestudio Spring i el van especialitzar en l’exhibició de films de repertori, curosament escollits i programats amb extrema sensibilitat. A començament dels anys vuitanta i seguint l’exemple d’algun altre cinema, canviava diàriament les pel·lícules. Finalment, el maig de 1984, aquesta sala de barri d’aire familiar tancava les seves portes i posava punt i final a setanta-tres anys d’existència. Va ser enderrocada l’any següent.Font: J. M. Contel (Historiador de Gràcia)Records meus del Cine Spring.Cap als anys '80 fou cinema de doble sessió amb programes temàtics i d'art i assaig. Varies dobles sessions vaig viure en aquell bonic, confortable i desaparegut cine Spring.Entre d'elles a destacar aquella mítica doble i festiva sessió en la qual és varen projectar les pelis "Quadrophenia" dels Who amb la peli "The Great Rock 'n' Roll Swindle" dels Sex Pistols... Dos films icones de dues bandes oposades en aquells temps dels inici dels 80's. Punks i Mods és varen replegar uns quants dies junts en aquell antic local ...i com es preveia venir ... les "xispes" varen acabar saltant!... i les butaques també!. Aquells antics punks de Barna van finalitzar celebrant la diada saltant sobre de l'escenari. Tot plegat fou una vivència única i inoblidable i no com un altre "soporífera" doble sessió que vaig empassar-me un temps desprès en aquest desaparegut cinema, amb les pelis "2001, Una odisea del espacio" i "Alien".... una empanada massa llarga i forta, de la qual vaig sortir fet pols.Com a curiositat esmentar el bar "Facha" que existia per aquells temps ('80) just al costat del Cine Spring. Un estret bar decorat amb fotos de Franco, Primo de Rivera i parafernàlia "Nazional" de l'estil... un sinistre i petit bar que fotia molta por i fàstic al mateix temps.Tot i així, algun cop hi vaig entrar... i fins i tot m'hi vaig pixar abans d'entrar al Spring... això si... els hi teniès que demanar-los la clau del WC... els "fachoides" que dirigirien aquell bar tenien certa por a atemptats i un simple barbut o grenyut visitant el seu local ja els hi donava peu a sospita.Avui dia encara existeix mes d'un bar ranci com aquest per la nostre ciutat, on podem trobar i veure lluir alguna d'aquestes obsoletes imatges de l'antic regimen... jo els he vist!... i foten autèntic "repelús"!El Cine Spring, un cinema dels d'abans, situat en la part alta de Barcelona i obert a totes les cultures i tendències... un respectable cinema de la nostre ciutat que és ja història.Ubicació actual :Mostra un mapa més granBye Bye Spring.Com a record a tots els desapareguts cinemes oblidats,deixo aquest link... font d'inspiració a aquesta entrada:http://cines-olvidados.blogspot.com.

    Leer más: Barcelona Antiga - LLocs, Costums i Tradicions

    ¿Quién está en línea?

    Tenemos 23 invitados conectado(s)

    Noticias de Barcelona | Barça | Empleos

    Copyright © 2020. All Rights Reserved.