La Gran Guerra (1914 a 1918), més coneguda com la 1ª Guerra Mundial o la guerra de les trinxeres va encuriosir a molts barcelonins que van viure al marge tots aquells anys de gran conflicte Europeu, tant com per a fer-hi un espai public dedicat amb tota aquella escenografia. Foto de l'exposició temporal al MHCAT. La gran guerra en imatges 1914-1918Així va ésser que l'any 1916 es va inaugurar un Museu al parc del Tibidabo que reproduïa l'escenari de la guerra europea amb diorames a escala natural, uniformes, armes, municions i una ambientació que recreava aquelles sinistres trinxeres de terra humida, boira i foc enemic.L'entrada a 50cts. donava dret al museu i a una simulació panoràmica de Barcelona enllumenada per fogueres aparentant l'incendi de la capital en guerra. Una gran atracció molt ben decorada de les moltes que s'oferien al Tibidabo al mateix temps com el ferrocarril aeri i el tren de muntanya ....anys desprès vindria l'atalaia (1921) entre d'altresActualment l'únic museu militar existent a Barcelona està en fase de desmantellament. Dedicar un museu a la guerra avui dia es del tot impensable i políticament incorrecte, però en aquella època aquell desaparegut museu era vist com una gran atracció per a molts Barcelonins.Anteriorment va existir a Barcelona un altre museu dedicat a la guerra i les armes anomenat Armeria Estruch i que va funcionar des del 1888 al 1903 amb 1.300 peces en exposició en un local a la Plaça Catalunya. Al 1903 van tancar les portes davant la reforma de la plaça i van vendre la col·lecció a França, davant el desinterès municipal ...actualment passa el mateix amb les peces exposades al Museu Militar de Montjuïc. Una llàstima tot plegat ...tots tenim un passat i ens agradi o no, cal recordar-l'ho.El que assota segueix es un article de JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS aparegut el 11-01-2009 al diari El Pais, il·lustrat amb algunes postals del fotògraf Lucien Roisin que he trobat per la xarxa, les úniques que es coneixen d'aquest oblidat recinte i així de pas poder recordar la seva existència.La Gran Guerra en el Tibidabo Barcelona dedicó a la I Guerra Mundial un museo que cerró en 1940JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS - BarcelonaEL PAÍS - 11-01-2009"¡Al Tibidabo! ¡Al Tibidabo!", animaba la publicidad de un periódico el 23 de junio de 1916 a los barceloneses para que subieran al parque de atracciones de la montaña durante la verbena de Sant Joan.El anuncio proponía pasar la noche bailando los ritmos de moda acompañados por una banda de música, viajar en el único ferrocarril aéreo del mundo, ver películas en un cinematógrafo, comer en los restaurantes abiertos toda la noche, pasear en el carrusel eléctrico y visitar el Museo de Guerra, que el 13 de febrero se había inaugurado en los sótanos del edificio del Gran Mirador. Desde allí, a más de 500 metros de altura, se vería la ciudad alumbrada por las hogueras como si estuviera incendiada tras un bombardeo, decía la publicidad. La visión sería perfecta con ayuda de los anteojos, la primera atracción de la montaña, que desde 1904 funcionaban al introducir 10 céntimos.El día de la inauguración del museo, una escueta crónica periodística enumeraba lo que allí podía verse: "Interesantísima exposición de la guerra actual: la vida en las trincheras, planos de relieve de los teatros de operaciones, el gran obús de 420 milímetros, bloque que representa el oro que gasta Inglaterra cada día (sic), modelos y detalles de material de guerra, la Cruz Roja en las ruinas de la catedral de Soissons convertida en hospital provisional, etcétera".Varias postales del fotógrafo Lucien Roisin constituyen el único documento gráfico de este museo prácticamente desconocido para los barceloneses de hoy. Vista General Antonio Lázaro, que desempeñó diferentes cargos en el parque hasta que se jubiló en 1985, explica: "El museo tenía una finalidad eminentemente didáctica, ya que si bien se reproducían diferentes elementos que se daban en la realidad bélica, como trincheras e incluso el famoso cañón alemán Gran Berta (hecho de cartón, con gran realismo y a escala real), también se reproducía un hospital, que ponía de manifiesto el sufrimiento que producía la guerra".Cocina Desde 1914 las mayores potencias mundiales se enfrentaron en la I Guerra Mundial, un conflicto que acabó con la vida de 10 millones de soldados de los 70 que fueron movilizados. España se mantuvo al margen, pero la guerra sedujo a muchos. Es el caso del ingeniero militar Marian Rubió, que escribió más de un centenar de crónicas sobre la guerra en La Vanguardia y que no dudó en hacer referencia al conflicto en el parque de atracciones que se construía en el Tibidabo, tras ser nombrado director técnico y gerente por su propietario, el famoso doctor Andreu. Cuarto de oficiales. El museo pronto se convirtió en visita obligada de todos los que ascendían a la montaña porque llamaba "la atención de los inteligentes", decía la prensa. Personas normales, tras pagar 50 céntimos de entrada, y autoridades: gobernadores civiles, jerarquía eclesiástica y visitantes extranjeros (suponemos que gratis), recorrían las instalaciones y admiraban los materiales de guerra y los escenarios y mapas en relieve, que se iban incorporando a medida que avanzaba el conflicto: de la larga batalla de Verdún, de la guerra en Rusia, de Rumania, del combate naval o del conjunto de Europa y Asia. Entrada a las trincheras Al acabar el conflicto el museo continuó abierto. En 1921 se inauguró la gran atalaya de 50 metros y en 1928 el aeroplano, dos de las atracciones que siguen funcionando y dan personalidad al parque. Ese mismo año el museo incorporó un ejército formado por 15.000 miniaturas de plomo, realizadas por encargo de Arturo Llovera, que fue calificado de "curiosísimo espectáculo".Galeria aspilleradaEl museo permaneció abierto durante la Guerra Civil, periodo en el que siguió recibiendo visitantes (suponemos que mientras el frente estuvo lejos de Barcelona), y parte de su material fue empleado en exposiciones por el Comisariado de Propaganda de la Generalitat. Con la instauración de la dictadura, el museo del Tibidabo fue clausurado en 1940.Paso blindado Antonio Lázaro recuerda que en 1977 todavía se conservaban decorados y planos del museo en los almacenes del parque. Las figuritas del "ejército Llovera" encontraron un lugar para exponerse en las salas del museo militar de Montjuïc tras abrir sus puertas en 1963. Ahora esperan desfilar en un nuevo escenario. Repuesto. Ramal de mina.Tres museos militaresBarcelona no ha tenido suerte con sus museos militares. En 1888 el financiero José Estruch inauguró el Museo Armería Estruch, con 1.300 piezas, en un local de la plaza de Catalunya. En 1903 cerró sus puertas ante la reforma de la plaza y vendió la colección a Francia, ante el desinterés municipal. El Musée de l'Armée de París exhibe parte de estos fondos. El museo del Tibidabo fue cerrado por la dictadura franquista en 1940. En 1963 abrió un nuevo museo militar en el castillo de Montjuïc, la otra montaña de la ciudad. Ahora ha cerrado sus puertas para reformarse y convertirse en centro para la paz. Leer más:
|
Article anterior.Alfonso Balcázar, un dels germans propietaris dels Estudis, va ser director de gran part de les pel·lícules produïdes per Balcázar Producciones Cinematográficas, al costat del seu germà Jaime Jesús. Alfonso Balcázar Com es va dir en la primera part, l'any 1964, es compren uns pavellons industrials, els reformen i construïxen un edifici nou per a incorporar les oficines, camerins, menjador i altres sales necessàries per a la nova activitat.En aquest edifici es creen uns estudis de doblatge que romanen actius fins a 1977.En la pel·lícula "El rublo de dos caras" del 1968, surten escenes de la façana dels estudis i de part de les seves dependències. En aquesta pel·lícula apareixen imatges rodades en el Cementiri d'aquesta població, contigu al Poblat de l'Oest.Les naus dels antics estudis es van demolir l'any 1996.En el primer Poblat de l'Oest, abans que es destruís per a la construcció de l'autopista, es va rodar la primera pel·lícula titulada "Pistolero de Arizona", dirigida per Alfonso Balcázar, de la qual posem unes escenes del rodatge, recollides pel NoDo del 1964. En aquestes imatges aèries del 1966, es poden observar els terrenys on es va construir un dels dos Poblats de l'Oest, molt prop de la carretera que unia Barcelona amb Madrid. Aquest Poblat sel coneixia com Esplugues City i va estar dempeus des de l’any 1964 fins al 1967.El segon Poblat es va desplaçar molt prop del primer i va subsistir de 1967 a 1972, fins que es van destruir per la falta d'utilització. Autor: Angel, del blog Historias cinematográficas.Col·laboradors: José Manuel i Ricardo, del blog Historias matritenses.Fonts: Institut Cartográfic de Catalunya i el llibre "Más allá de Esplugas City".Una vez mas, gracias! Angel, Ricardo y José Manuel. Leer más:
Un record a en Joan Brossa, polifacètic Barceloní que avui fa deu anys va passar al mes enllà. Des-de aquí vull reflectir un petit homenatge a aquest gran Barcelonauta de cap a peus, i mai mes bé dit, doncs en Brossa coneixia molt la nostra ciutat, tal i com ha de ser: A PEU!.Aquest es un fragment d'un article aparegut a L'Avui, ja fa un temps, i que vaig guardar-me en memòria. Quan el vaig llegir em vaig sentir molt identificat amb ell.El pedestal són les sabates: Les sabates van ser sempre un dels objectes predilectes dels seus poemes objecte. Brossa canviava poc de sabates i de model, que repetia any rere any de les prestatgeries de Can Segarra, sabateria a la qual servava tota la seva fidelitat. Joan Brossa era el poeta del "me'n vaig a peu", que travessava tot Barcelona per seguir les reunions i compromisos amb els seus amics o per anar al seu estudi del carrer Balmes. Durant anys no va fer servir cap mena de transport públic, ja que a penes duia mai diners a la butxaca. O el duien els seus amics en cotxe o anava a peu, fins que Teresa Pàmies li aconsellà una targeta d'autobús per a jubilats que va acabar per convèncer-lo, i aleshores agafava el 31 des de Gal·la Placídia fins al carrer Gènova, que va ser el seu primer itinerari en bus, ja a mitjan anys 80. (...) escrit per per Pilar Parcerisas a l'Avui el Dijous, 25 de gener del 2007.Article sencer:http://paper.avui.cat/article/imprimir.php?imp=true&id_sec=468&id_art=45128Cruïlla del passeig de Gràcia amb la Gran Via de les Corts Catalanes Leer más:
(Barcelona, 1862-1937)Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona el 1882, fou advocat, historiador i polític, tot passant per la recerca arqueològica, la geografia i l'excursionisme científic, el periodisme i la filatèlia. Fou cònsol de la República Dominicana des del 1900, acadèmic de Belles Arts de Barcelona des del 1920 i gerent de la Companyia per a la canalització de l'Ebre des del 1924. Bust al Parc de la CiutadellaVa col·laborar en la premsa amb els seus articles en diferents publicacions: -La Ilustració Catalana- (1896), -Las Notícias- (1919-30), -La Vanguardia- (1930-35) i va dirigir la -Revista Mercedaria- (1918). A Francesc Carreres Candi, Barcelona li deu, entre moltes altres coses, la salvació de les Drassanes Reials, la destrucció de les quals estava ja decretada. El 1928 publicà -Les drassanes barcelonines, sos inventaris i restauració-.La ciutat de Barcelona (1916)Entre les seves nombroses publicacions destaca -La ciutat de Barcelona- (1916), que és un dels més complets i primers estudis històrics documentats sobre la formació urbana de la ciutat. Aquest llibre forma part dels sis volums de la col·lecció -Geografia General de Catalunya- (1908-18), obra que ell mateix dirigí. La Universitat de Toronto ha escanejat un exemplar i l'ha posat a l'abast de tothom, lliure de "copyright" i totalment descarrega-ble en un PDF. Aprofiteu i baixeu-lo, que joies com aquesta no es troben cada dia...i menys gratis!Aquí deixo els links per a gaudir d'aquest llibre fonamental per a la història de Barcelona:· Visualització online en Flip Book.· Descàrrega directa en PDF (83MB) Leer más:
Gran de Gràcia 264 Una botiga de barri, en aquest cas d'esports, on podies trobar des-de una canya de pescar, uns guants, una pilota ó un collaret pel gos. Recordo els seus últims anys de vida, era una tenda d'aquelles que quan obries la porta, feies sonar una campaneta i un gosset petit i amb bastant mala llet, tot espitòs, et sortia bordant...als pocs segons apareixia la vella mestressa des de la fosca rere-tenda i la atenció al public era excel·lent.És una d'aquelles tendes que poc a poc han anat desapareixent de la nostre vista ...però en aquest cas, ha quedat congelada en el temps, deixant-nos els aparadors tal qual estaven l'ultim dia en que les seves portes van obrir al públic...en aquells primers temps de l'euro (cap al 2000). Qualsevol dia d'aquests veuré com algun operari sense escrúpols buidarà els seus vells aparadors i segurament després, un altre establiment sense cap personalitat ocuparà el seu privilegiat espai,...si us plau, deixeu-la així! Leer más:
Havia una vegada, prop a Barna City, un indret perdut entre el temps i l'espai, en el qual els Barcelonautes teniem l'Oest Americà just al costat de casa.En aquells temps existia un petit poblat del western, al baix Llobregat, on els indis apatxes duien sang gitana a les seves venes i els cowboys menjaven pa amb tomàquet entre tiroteig i tiroteig.Esplugues City es un altre espai desaparegut que a molts ens ha quedat gravat en la memòria. Aquella visió fugaç que podíem veure des de l'autopista, direcció Molins de Rei a mà dreta, quan passàvem amb els cotxes dels nostres pares i que molts no ens la deixàvem perdre per a res del món. Amb el nas enganxat a la finestra ens quedàvem embadalits mirant aquell solitari escenari i aquell típic carrer de peli amb la seva Cantina, el Banc i els porxos on el xèrif esperava amagat que apareguessin els dolents mentre una bola d'herba seca (tumbleweed) atrabesava el carrer.Tot allò un bon dia va desaparèixer...el cementiri del costat així ho augurava i aquell poblat va passar a millor vida amb tota aquella màgia que es va esfumar per sempre.El que assota us segueix és un article que els amics del blog : -Historias Matritenses-han dedicat als antics estudis Balcázar d'Esplugues City.Els autors tenen dos blogs, molt ben documentats;on reviuen vells indrets i històries de la seva ciutat:http://historias-matritenses.blogspot.com/i on repassen la història dels antics estudis de cinema de tota Espanya:http://www.historias-cinematograficas.blogspot.com/ . Molt amablement m'han permès traduir el seu article referent a Esplugues City al català i penjar-lo al blog.Gracias Ricardo y Angel! · Estudis Balcázar i Esplugues City ·Els estudis Balcázar es van inaugurar l'any 1964 a Esplugues de Llobregat, una localitat pròxima a Barcelona. L'empresa estava integrada per Enrique Balcázar i els seus vuit fills.Estaven situats en un polígon industrial conegut com "Montesa", on van estar les instal·lacions d'aquesta marca de motocicletes.Plànol i foto aèria actual. La inauguració dels estudis es realitzà amb el western "Pistoleros de Arizona" l'any 1964. Foto pel·lícula. En el mateix any 1964 s'adquireixen uns terrenys molt prop dels estudis, per als rodatges exteriors de les filmacions. Aquests terrenys es coneixerien com Esplugues City, van ser construïts pel decorador Juan Alberto Soler de la productora Balcázar P.C. Serien, després dels decorats de l'Oest de "Hoyo de Manzanares", els segons d'Espanya.Muntatge de fotos de les ubicacions dels antics estudis d'Esplugues City en una foto aèria actual i detall de les instal·lacions. Aquests primers decorats romandrien fins a 1967, quan van rebre l'ordre de desmantellar-los per a la construcció de l'Autopista que passaria per allà. El 1967 es traslladen, just davant del primer poblat, una mica més reduït i perduren fins al 15 d'agost de 1972.Durant el rodatge de "Le llamaban Calamidad", última pel·lícula rodada a Esplugues City, es roden les escenes de l'incendi dels decorats utilitzant-se per a la mateixa pel·lícula. Fotos de l'incendi de Esplugues City. Autor: Angel http://historias-cinematograficas.blogspot.com/2008/11/estudios-balczar-y-esplugas-city.html-Edito-Mes informació interesant d'Esplugues City en un pdf:http://www.publicacions.ub.es/refs/masinf/06462.pdf ...i recordeu....els cowboys van imposar la seva llei a Esplugues City des del 1964 fins al 1972. The End...Fi i salut! Re-edito el post a 29/11/08.Acabo de rebre un mail de l'Angel, l'autor de l'article, amb informació molt interessant.Lectora, encara queden algunes restes dels antics estudis.... penjo el correu tal qual m'ha arribat:Te mando unas fotos sobre los Estudios Balcázar, por si consideras que se pueden añadir para completar el artículo.Una de ellas es el logotipo de la productora, en la que se vé la estatua de Colón de Barcelona, referenciando la hegemonía de ser una de las grandes productoras barcelonesas.En la otra te marco lo que queda de dichos estudios, te marco lo que abarcaban los estudios en Esplugues y en ella se aprecia parte del tejado de uno de los platos y la palmera que estaba localizada a la entrada de los estudios, es lo poco que queda de ellos. Haber si la Administración lo conserva y no se pierde.Los estudios y el poblado del Oeste, llegó ha ser en una época la sucursal de actores de Hollywood en Cataluña.Un saludo, Angel. Leer más:
Xavier Miserachs (Barcelona 1937-1998) va retratar Barcelona, Catalunya i el món, immortalitzant certs moments quotidians que per la seva espontaneïtat resulten irrepetibles. Aquest es un petit recull de les fotos mes famoses que en Xavier Miserachs, un dels fotògrafs més importants de la generació de la postguerra, va realitzar a Barcelona en els anys 60's. Amb la seva mirada intel·ligent i subtil va captar els contrastos d'una època i una societat que evolucionava ràpidament. Unes fotos que son tot una icona dels nostres temps...passats.Carrer Escudellers 1962 Plaça Reial 1962 El piropo. Via Laietana 1962 Festes de Gràcia 1962 Emigrants prop d'Estació de França 1962El Born 1962 Les Rambles. Cine Latino 1962 Passeig de Gràcia 1962 Urbano 1958 Tramvia 36, 1965 Sereno davant el restaurant Los Caracoles (c.Escudellers) 1962 Diagonal-Balmes 1962 Biscuter a l'autovia de Castelldefels 1962 Carrer Pelai 1962 Leer más:
El diari La Vanguardia ha decidit posar online tot els seus arxius, des de 1881 fins als nostres dies. L'Hemeroteca ja es pot consultar gratuïtament i obtenir els articles en format PDF. Té a més un efectiu cercador.Un patrimoni d'incalculable valor cultural i periodístic: més de 127 anys d'història a un clic de distància. Una gran eina de recerca!Hemeroteca de La Vanguardia...Val la pena fer-se una passejada. Leer más:
Any: 1874Autor de les fotografies: Joan Martí i CentellasEditor: VivesDescripció: Àlbum de 50 ALBÚMINESUna mostra de fotografies patrimonials de la ciutat on es poden veure vistes urbanes, monuments i objectes artístics de BCN a finals de segle XIX. Joan Martí S'han conegut diversos emplaçaments del fotògraf a Barcelona: Plaça Palau 4, carrer Aglà 6, Escudellers 39, Rambla dels Estudis 5 i posteriorment a Rambla dels Estudis 9 (actualment Rambla dels Estudis 115) en el pis principal de l'edifici que al mateix temps fou la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.Aquest edifici modernista, obra de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà (1883), inaugurat l'any 1894 fou on cap a finals de 1906 es va obrir un cinema i posteriorment el Teatre Poliorama que tots coneixem. Temps després, a l'any 1875, Joan Martí va publicar el -Bellezas de Montserrat-: "una descripción fotografiada de la Virgen con su montaña natural, su templo" i posteriorment a l'any 1877 en va fer un altre, aquest cop dedicat a Girona, anomenat -Bellezas de Gerona- on retrata una Girona monumental i fortificada, amb un to marcadament romàntic. Els àlbums de Joan Martí es reconeixen com un dels materials més rellevants per a la història de la fotografia a Catalunya. El que aquí sota us segueix és la col·lecció sencera, totes les fotos del -Bellezas de Barcelona- amb el seus títols originals. Un magnífic àlbum de tapa dura de 26x35cm. que conté 50 fotos de 16x22,5cm. pegades en fulls de cartolina tova. Es van fer diverses edicions de l‘àlbum, on es variava l’ornamentació de les orles de les còpiesfotogràfiques, o fins i tot alguns angles de visió d'algunes de les fotos.Afortunat qui posseeixi una còpia original d'aquesta joia.Click-eu per engrandir les imatges:00 Bellezas de Barcelona (Índex interior). 01 Vista de Barcelona. 02 Sta. Eulalia/Padró. 03 Escuela Pia. 04 Banco. 05 Teatro Principal. 06 Fuente del Viejo. 07 Plaza Nacional. 08 Plaza de la Boqueria y Liceo.09 Mercado. 10 Rambla de Estudios.11 Plaza de Cataluña (casa Gibert).12 Paseo de Gracia.13 Gran Vía.14 Bellas Artes.15 Junqueras.16 Hermanitas de los pobres.17 Estación de Zaragoza.18 Paseo de San Juan.19 Jardin del General.20 Aduana.21 Palacio.22 Lonja.23 Casa Xifré.24 Plaza de Palacio.25 Puerta de Mar y plaza de toros.26 Muelle, Anden.27 Ciudadela.28 Muralla del Mar.29 Plaza de Medinaceli.30 Fachada de San Miguel.31 Santa Maria.32 San Pedro.33 Plaza del Rey.34 Catedral (Santa Clara).35 Claustros de la Catedral.36 Plaza Nueva.37 Santa Ana (fachada).38 Claustros de Santa Ana.39 Universidad (fachada).40 Claustros de la Universidad.41 Patio del Hospital.42 Patio de la Convalescensia.43 Casas Consistoriales.44 Casas consistoriales, calle de la ciudad.45 Diputación (fachada).46 Escalera de la Audiencia (Diputacion).47 San Miguel del Puerto.48 Vista de Monjuich.49 Cementerio (fachada).50 Cementerio (interior). -Edició-M'acabo d'assabentar que demà dia 23/08/2008 s'inaugura una exposició de fotografies de Joan Martí, aqui teniu informació: Exposició: Joan Martí, fotògraf. Belleses del XIXL'Arxiu Fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona presenta l'exposició Joan Martí, fotògraf. Belleses del XIX que mostra una selecció de 77 fotografies originals a l'albúmina que il·lustren la trajectòria d'aquest fotògraf del segle XIX .Lloc: Sala d'exposicions de l'Arxiu Fotogràfic Adreça: plaça Pons i Clerch, 2, planta 2a Inici 23/10/2008 fins a 31/01/2009 ExposicióRecomano visioneu la següent presentació on podreu veure totes les fotos amb les seves localitzacions en un plànol de la ciutat i també un pdf adjunt que conté molta mes informació sobre en Joan Martí:Presentació Fi Leer más:
Aquesta pel·lícula pertany a una sèrie documental sobre Barcelona dirigida per Ricardo de Baños (1884-1939).Captura el recorregut d'un tramvia, filmat des de la cabina del conductor, pujant per Passeig de Gràcia, carrer Salmerón (avui Carrer Gran de Gràcia), plaça Lesseps amunt per República Argentina i finalitzant al carrer Craywinckel. Es curiós veure el seguici popular que acompanya el seu recorregut a peu, corrent i en bici, uns barcelonins de l'època que no es van voler perdre aquell original esdeveniment, i així van quedar capturats per sempre en aquest film de nitrat que fou restaurat l'any 1997, ja que la copia original es trobava en pèssim estat.Una joia de documental per veure com era Barcelona 100 anys enrere amb els carrers plens de gent, tothom amb el seu barret i minyones a la part alta de la ciutat. Algunes de les cases que surten encara estan dempeus, d'altres el temps se les endugué.Li dono els mèrits d'aquesta troballa a la xarxa al -Veí de dalt- que així ho va notificar el seu dia en el seu blog:De Barcelona fa 100 anys... un viatge en tramviai també a Emilio per notificar-me la seva existència en youtube.Font del vídeo en youtube: refescathttp://es.youtube.com/user/refescat Leer más:
|
|