Ruta

noticas de Cataluña del País

No tot s’hi val amb Riqui Puig

Imprimir PDF
L’entrada que va rebre Riqui Puig al partit de la darrera jornada contra l’Oriola fa esgarrifar i obliga a reflexionar sobre el futur del centrecampista del Barça B.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

Les protestes per la sentència del procés, en imatges

Imprimir PDF
La mobilització ha estat convocada per Tsunami Democràtic

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

Un altre esglaó en l’escalada

Imprimir PDF
La sentència del 2010 sobre l’Estatut d’Autonomia va ensorrar la credibilitat del Tribunal Constitucional per a la meitat dels catalans, que després d’uns primers anys de desconcert van respondre abraçant la causa de la independència. La sentència dictada aquest dilluns pel Tribunal Suprem destrueix la confiança que aquesta mateixa meitat de ciutadans, almenys, pogués tenir al Tribunal Suprem. En el camí que ha portat a aquesta sentència, aquesta part de Catalunya va perdre el 3 d’octubre del 2017 el crèdit que per a ella tenia el Rei com a poder moderador en els conflictes entre institucions de l’Estat. El resultat és que Catalunya té des de fa nou anys un Estatut que no és el que ha votat, ha donat sobrades mostres que no es conforma amb aquesta situació i que la rebutja obertament, però està immersa en un entorn polític en què no hi ha perspectives de millora.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

La pena arriba a l’església d’Oriol Junqueras

Imprimir PDF
La màquina expenedora de ciris trencava aquest dilluns al matí la monotonia a l’església de Sant Vicent Màrtir, a Sant Vicenç dels Horts. La màquina està espatllada i el mossèn, Antoni Roca, anava i venia amb les espelmes que sol·licitaven les feligreses. Roca caminava pel temple amb cara de preocupació: acabava de llegir la notícia que un dels seus fidels, Oriol Junqueras, ha estat condemnat a 13 anys de presó pel Tribunal Suprem. “L’Oriol i els altres presos no es mereixen això. A presó van persones que han delinquit, que han fet mal, i aquest no és el cas”, explicava Roca meditant bé les seves paraules, i controlant l’emoció.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

TV3 i TVE, l’escenografia dels números

Imprimir PDF
Les matemàtiques també tenen la seva escenografia i la manera de presentar unes xifres en poden engreixar o aprimar l’aparença. Encara que al final, els anys de presó són anys de presó, es digui com es digui. Al Telenotícies de TV3, al migdia, el primer titular ha estat: “Un segle de presó pel procés”. Al Telediario de TVE, els comptes s’han presentat d’una altra manera: “Condemna de 9 a 13 anys de presó”. A l’informatiu del circuit català de TVE, la portada era molt similar a la del Telediario –“9 i 13 anys de presó per als líders del procés” –, tot i que a l’àudio es feia la suma de totes les penes de presó: gairebé 100 anys. Un ball de números. A Antena 3, un breu enunciat, “Sentència històrica”, encapçalava la portada que es completava amb el 9/13.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

‘El jovencito Frankenstein’ torna cantant i ballant

Imprimir PDF
“El monstre ha sortit a fer un cafè, però aquí tens el Frankenstein per al que vulguis”. El vestíbul del Tívoli presenta un ambient transsilvà en l'original roda de premsa, amb el científic i altres estranys personatges, un amb gep, passejant. El doctor Frankenstein, suposo? L'individu vestit de frac, amb els cabells arrissats i bigoti, fa que sí amb el cap, fent el seu paper. Sembla a punt de dir: “No, Fronkonstin”. És Victor Ullate Roche, l'actor que encarna el descendent del famós ressuscitador, el modern Prometeu de Mary Shelley, al musical El jovencito Frankenstein, de Mel Brooks, a partir de la famosa paròdia cinematogràfica del 1974 del mateix director. L'espectacle, versió espanyola del que es va veure a Broadway el 2007 i que es va tornar a muntar al West End londinenc el 2017, on encara és en cartell, arriba a Barcelona després de presentar-se a Madrid. Producció de Letsego –els mateixos de Dirty dancing, la saga The Hole i La família Addams–, el dirigeix Esteve Ferrer i en el repartiment hi ha Anna Herebia (Inge), Marta Ribera (Elizabeth) i Teresa Vallicrosa (Frau Blücher –poseu-hi aquí un renill de cavall).Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

La cultura, a mig gas arran de la sentència del Suprem

Imprimir PDF
El dilluns és un dia habitualment escàs en cites i convocatòries culturals, sobretot a la ciutat de Barcelona, que es puguin veure afectades després de donar-se a conèixer la sentència del Tribunal Suprem que condemna els líders independentistes catalans. La majoria de museus no obren les portes per descans setmanal, així com els principals teatres, com el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure i equipaments com l'Auditori de Barcelona, per la qual cosa aquests equipaments no s'han vist en la tessitura d'haver de decidir si tancaven o obrien amb normalitat. No és el cas del festival Temporada Alta, que durant el matí ha anunciat que suspenia les funcions i actes previstos per a la jornada, en concret el Taller de Dramatúrgia (19.00) a Girona. El Palau de la Música sí que manté el seu programa per avui, un concert de Paco de Lucía "d'un promotor extern, per la qual cosa la decisió és seva", expliquen des del Palau.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

La derrota dels falcons, el triomf dels coloms

Imprimir PDF
La sentència del Tribunal Suprem sobre el procés suposa una derrota taxativa de l'ala més dura dels falcons: el ministeri públic, una minsa minoria d'experts doctrinals ultres, l'extremisme mediàtic. I doncs, un suport força substantiu als coloms representats per l'Advocacia de l'Estat; el manifest de més de 200 professors contraris a la imputació per rebel·lió; els dos grans especialistes espanyols en el delicte descartat, Nicolás García-Rivas (La rebelión militar en Derecho Penal, UCM, 1990) i Juan Carlos Sandoval (El delito de rebelión, Tirant lo Blanch 2013), i el pensament més liberal.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

Del xoc a la política

Imprimir PDF
La sentència és, indiscutiblement, un cop molt dur. Les filtracions dels dies passats avisant que es descartava el delicte de rebel·lió no han calmat els ànims. Que algú pensés que aquestes confidències apaivagarien la resposta de l’independentisme, o del sobiranisme en general, o que farien que la notícia d’avui sonés més lleu, són una prova clara de l’existència de dos universos paral·lels sense gaires punts d’intersecció. I aquest és un dels problemes de fons que més dificulten la solució del conflicte: la incomprensió dels uns i els altres. En conseqüència, avui el conflicte sembla més enconat que ahir.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

Washington també renega de Cristòfor Colom

Imprimir PDF
Washington, la capital dels Estats Units, se suma aquest any a la llista de 130 ciutats i vuit Estats del país que des de fa una dècada han anat suprimint la celebració de la festa coneguda com a Columbus Day, el Dia de Colom, i la substitueixen pel Dia dels Pobles Indígenes. La setmana passada, el Districte de Columbia (nom, per cert, derivat de Colom), al qual pertany Washington, va votar suprimir aquesta festa aquest any. Colom, segons va quedar establert en la llei del Consell de la ciutat, “va esclavitzar, colonitzar, mutilar i massacrar milers de pobles indígenes a les Amèriques”. La figura de l'explorador, associada als EUA més a la seva italianitat que no pas a la història espanyola, s'ha convertit en un símbol controvertit en els últims anys.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

El fabulós viatge d’Ansu Fati

Imprimir PDF
La culpa l'atordia, mala companya de viatge per a un nen futbolista de 10 anys. Ni el retorn a casa ni que fos la nit de Nadal alleujaven la seva frustració. “Hola, míster, ja soc a l'AVE. Em sap molt de greu el mal partit que he fet avui. Li prometo que no tornarà a passar mai més. Bones festes!”, li va escriure Ansu Fati al seu entrenador de l'Aleví A del Barça, Marc Serra, el 23 de desembre del 2012. I va complir. “Vam guanyar sis dels set tornejos que restaven”, recorda Serra. Ansu Fati (Guinea Bissau, 2002) té una virtut més poderosa que aquesta precocitat que li ha fet trencar motlles i batre rècords amb 16 anys al Barça i ser convocat ja amb la selecció espanyola sub-21. Una cosa més sorprenent que la seva capacitat per marcar, assistir i regatejar a l'edat en què la majoria dels adolescents estan enganxats a les consoles. “El talent no el té als peus, el té al cap”, assenyala Franc Artiga, el seu tècnic al Cadet A. “És massa madur per a la seva edat”, conclou Ernesto Valverde, el preparador que li va obrir les portes del Camp Nou. El golejador més jove en la història del Barça no se li podia escapar a la selecció espanyola. La Federació va accelerar la burocràcia per fitxar Fati, que amb 16 anys ja està a punt per debutar amb la sub-21, pot ser que aquest dimarts contra Montenegro, i el seu nom sona per a l'absoluta. Sempre ràpid en un viatge que va d'Andalusia al Barça i a la selecció.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS