Ruta

noticas de Cataluña del País

Carreteres letals per a la fauna salvatge

Imprimir PDF
Cabirols, genetes, senglars, teixons, mussols reals, àguiles ratadores, fagines, carraques, guineus, esquirols, cigonyes o serps d’aigua. 96 animals salvatges han mort entre el gener i el juny d’aquest any a les carreteres de l’Alt Empordà, principalment a les zones properes al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Una campanya ciutadana, que durarà fins a final d’any i promoguda pels naturalistes de la Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (Iaeden) en col·laboració amb els Amics del PNAE, ha permès localitzar-los i comptabilitzar-los. L’objectiu és ubicar els “punts negres” per a la fauna salvatge en aquesta comarca i sol·licitar mesures correctores a l’administració titular de la via per evitar aquesta matança. La portaveu dels ecologistes, Marta Ball-llosera, sospita que els atropellaments detectats “són una mínima part de la realitat”.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

Els 12 homicidis d’aquest 2019 a Barcelona

Imprimir PDF
Des de començament d’any, 12 persones han mort de manera violenta a Barcelona, segons els càlculs d’aquest diari partint dels casos dels quals han informat els Mossos d’Esquadra. La meitat dels casos són baralles al carrer; tres són a causa de tirotejos; en un, la víctima es va colpejar el cap després d’un robatori i dues més són dones assassinades. En tot el 2018, es van cometre 10 homicidis a la ciutat de Barcelona.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

Dos identificats per danyar decorats de la plaça del Nord de Gràcia

Imprimir PDF
La Guàrdia Urbana de Barcelona ha identificat dues persones per arrencar i danyar elements decoratius de la plaça del Nord durant la Festa Major de Gràcia en considerar-los racistes, segons han informat fonts municipals aquest divendres. Un grup d'entre 15 i 20 persones va arrencar sobre les 22.30 hores del dijous diversos elements del guarnit de la plaça, ambientat en una reserva de nadius americans, cridant "Això és racisme!", segons un vídeo difós a les xarxes socials.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

La pulsió del PSOE cap al bipartidisme

Imprimir PDF
L’emergència de Podem el 2014 i l’agonia d’un PP enfonsat en la corrupció han estat a punt de trencar el bipartidisme imperfecte instaurat a Espanya des de 1977, però l’última paraula sobre aquest assumpte encara no s’ha dit. Els dos partits perjudicats per la crisi del bipartidisme es resisteixen a abandonar les posicions que han tingut durant tantes dècades en exclusiva, i els aspirants a substituir-los s’han quedat a mig camí. El PSOE creu que li queden cartes per mantenir la posició d’única força de govern per a l’esquerra a Espanya i es resisteix amb dents i ungles a la pretensió d’Unides Podem de compartir aquesta condició. Aquest és el nus de la qüestió, la causa del llarg regateig amb què l’aspirant socialista a la reelecció com a president del Govern, Pedro Sánchez, pretén marejar els aliats per obtenir el seu suport al parlament sense deixar-los traspassar les portes del poder executiu.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

Mar blava entre arròs cremós

Imprimir PDF
Una nit de setembre de 1918 l’escriptor Josep Pla i el seu amic Hermós van arribar amb el seu vaixell a la cala d’Aiguablava, a Fornells, però era tan fosc que no sabien si hi havia algú. Van fer un crit i va sortir un pescador. Van sopar a casa seva uns molls, vi rosat i galetes. Després, roquill: cafè, conyac i sucre amb unes gotes de llimona. Els va envair un dolç ensopiment: “Jo em deia si aquell ambient somnolent trobat a Fornells podia ser, potser, l’essència de la felicitat en aquest món”. Ara les impressions són diferents, és clar: arribes a Aiguablava i et preguntes si deu haver quedat algú fora, sembla que tothom és allà, amuntegat a la petita platja. És comprensible que tothom vulgui venir a aquests exquisits paratges de la Costa Brava, per la seva bellesa i perquè tenen cert estatus, d’ideal pijo català. A la cantonada de la platja, en un lloc envejable, hi ha des de 1950 el xiringuito Toc al Mar.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

Cinc productes del supermercat friqui de les Galeries Maldà a Barcelona

Imprimir PDF
A pocs metres de la Rambla, ens trobem les Galeries Maldà, que van néixer el 1943 i es consideren les primeres galeries comercials de Barcelona. Actualment, gràcies a l'obertura de diverses botigues alternatives, aquest lloc s'ha convertit en un punt de referència a la ciutat per als amants del cinema, les sèries o els videojocs. És així perquè s'hi poden comprar nombrosos articles friquis: des de roba o decoració fins a menjar o beguda amb gustos ben estranys. Aquí us mostrem els cinc productes més friquis i autèntics que es poden trobar al Super Friki Market de les galeries. Tot i això, com que l'oferta és molt àmplia, fer-ne una tria ha estat complicat.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

La convulsa i canviant vida de Neymar

Imprimir PDF
Neymar acapara aquests dies els titulars del món del futbol pel seu futur, que sembla està de nou al Barcelona. Mentre es parla de negociacions i de quantitats astronòmiques pel seu fitxatge, ell estava descansant. El futbolista ha publicat unes fotos en un vaixell a Portugal durant uns dies de vacances i a les xarxes es mou un vídeo que el mostra cantant. La vida personal de Neymar, de 27 anys, podria definir-se de forma similar a la seva vida esportiva: convulsa i canviant.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

Recullen per primera vegada mostres del nòctul gegant a Catalunya

Imprimir PDF
Pesa 10 vegades més que el ratpenat comú. La seva població, present a 30 països euroasiàtics, s’estén des dels aiguamolls del parc de Doñana fins a l’estepa més gran del món, situada al Kazakhstan. I malgrat que la seva dieta està basada en insectes, Nyctalus lasiopterus és capaç d’alimentar-se d’ocells de la mida de pit-roigs. Amb aquestes característiques, no sembla que el nòctul gegant —el seu nom popular— tingui problemes per sobreviure. Tanmateix, la colònia localitzada a la Fageda d’en Jordà, en ple Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és l’única present a Catalunya i una de les poques que sobrevola el nord d’Espanya.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

La Universitat de Barcelona, la millor d’Espanya segons el rànquing Xangai

Imprimir PDF
L’esperat rànquing d’universitats de Xangai 2019, centrat en l’excel·lència investigadora i esperat pels campus de tot el món amb interès dissimulat, s’ha publicat aquest dijous. La influència d’aquesta classificació —desmesurada segons l’opinió de molts experts— no ademt cap dubte, perquè condiciona la política dels Governs (els campus d’excel·lència espanyols, per exemple) i determina la concessió de moltes beques. Espanya té motius per alegrar-se moderadament perquè 13 centres espanyols se situen en aquesta ocasió entre els 500 millors, davant els 10 de l’any passat. Des que es va crear el llistat el 2003 —per triar el destí dels científics xinesos becats a l’estranger—, només ha assolit aquesta xifra el 2015.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

Qualsevol embaràs necessita la seva sèrie

Imprimir PDF
Van ser moments de màxima felicitat. No d’aquests que et marquen la vida, però sí dels que recordes perquè estaves pletòrica: gelat de xocolata belga amb llavors, sofà, actitud horitzontal, panxa de vuit mesos, quilos i quilos al cos... i aquella música que em va acompanyar, la melodia de Sexo en Nueva York. Carrie Bradshaw va fer que m’oblidés de la síndrome niu —necessitat irrefrenable de netejar, ordenar... a l’estil Marie Kondo—, del canastrell i de les contraccions de Braxton Hicks. De fet fins i tot vaig limitar les visites remarcant que el metge recomanava descans. Vaig comprar les sis temporades en DVD i vaig engolir un capítol rere un altre fins que va arribar el dia de donar a llum. A les cinc del matí, quan el terror pel que havia de venir m’envaïa i la ment em demanava de posar ordre al setè calaix de la roba, arrencava un altre capítol de Sexo en Nueva York.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS

Tot ballant al so dels vuitanta

Imprimir PDF
Va ser una festa. No és que hi hagués gaire públic, potser mitja entrada a l’Espai Port del festival Porta Ferrada, però qui hi va ser va anar a passar-s’ho bé, a recordar els vuitanta sense embuts i a ballar. I ja se sap que quan ballen els que van deixar la joventut fa dècades no hi ha demà que valgui, un públic gairebé tan agraït i entregat com el de “heavy”. La qüestió és que a la tercera peça, “Heart Like A Wild”, els laterals de la platea ja eren plens de públic que havia abandonat les cadires, i que s’havien situat allà per no molestar els qui van seguir a les cadires, detall de provectes. Mentrestant, a escena, una banda que viu del record sense justificar-se, evocava una època en què el pop es va envoltar de sintetitzadors i els músics es van vestir com si no existís sentit del ridícul. Una època feliç, sens dubte, en especial si llavors s’era jove.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS