Ruta

Sobrassada de mil dies

Imprimir PDF
Quan les sobrassades ploren, suen, fan gotes vermelles, és l’estiu de ple i un avís de plenitud per aquest embotit, pels addictes a la xulla (sobrassada) bona i vella. Solitària, penjada a la perxa –havent esquivat la gelera, el congelat i la bossa al buit sense aire–, el gran producte mallorquí ha esperat mil dies, com aquell qui diu, més d’un any o dos i mig, així la peça reservada arriba a la plena maduració, conquereix la categoria de gran sobrassada. L’última de la matança, servada dos anys o més.Seguir leyendo.

Leer más: Edició Catalunya d'EL PAÍS